dimarts, 17 de novembre del 2015

Tàctiques (b) per afrontar El mal geni (3)

El mal geni, més enllà d’una rabieta o pataleta momentanis –i inevitables!-, suposa un estat més permanent de distància i desavinença, de frustració per part de l’infant. Una frustració que en no canalitzar-se adequadament no resol la situació sinó que l’enquista.

Recuperar la iniciativa ens dona moltes possibilitats ja que podem deixar de ser reactius, es dir que només reaccionem al problema, que enem darrera del que passa sense gaire possibilitat de reconduir.
Recuperar la iniciativa ens permet ser proactius, es a dir, intentar anar un pas per davant i promoure un seguit d’accions que ens permetran donar un gir a la situació on es puguin gestionar millor tot, incloses les frustracions .

Les situacions plantejades, a partir dels exemples dels pares, indiquen que hi ha un moment concret a resoldre i un problema de fons a reconvertir en millor.

Si observem en concret les situacions heu pogut veure que no és tan complicat veure on és el problema. Si pensem una mica anirem trobant solucions.

Per exemple, en el primer cas, es tractava de que el fill no acaba de trobar els moments de joc i més concretament els moments de joc compartit amb el pare.

Si sortim del pas i pensem una mica, podrem trobar i per tant oferir espais que potser no hem sabut fer sortir de manera espontània o, si ho hem fet, no hem sabut trobar una mínima continuïtat.

Certament hi ha una remissió espontània del mal geni quan donem resposta a els problemes de fons que manifesta.

Quan es disposa d’espais comuns els canals de comunicació es tornen fluids, primer perquè la proximitat emocional ho afavoreix (i calma) i segon, compartir plegats un joc, un passeig, un conte (o el que sigui) és ja una comunicació –i d’alt valor-. EN aquest context el diàleg i l’expressió es veuen molt afavorits, en la majoria de casos broten de manera espontània.

Davant d’una situació, primer cal SORTIR DEL PAS


Sortir del pas és donar resposta a les necessitats del context (per exempa: conseguir anar a escola i no arribar tard !, en el cas explicat) i engolir –sortir del pas- el “pollastre” que hi ha muntat allà al mig.

Sortir del pas és relativament senzill, tot i que no és exempt de conflicte.

Hi ha moltes maneres, potser tantes com persones.
Serà important, en aquests casos,
1.-        Aconseguir l’objectiu contextual (arribar a l’escola)
2.-        Tenir cura de la “ferida” que ocasionarà “passar per sobre”
3.-        Recuperar després la posició

Per aconseguir l’objectiu és molt important mostrar molta determinació amb el que plantegem. No és el moment de gran explicacions ni d’assemblees, és el moment d’actuar per desbloquejar la situació.

A quin punt arribarem? Cal manifestar clarament la posició, intentar ser raonables de manera determinada i aplicar els mitjans proporcionalment a la resistència.
Hem de fer us de tots els recursos que no portin a l’enfrontament directe, però no ens hem d’arronsar si ens posen ineludiblement en aquesta posició.

Sempre hem de manifestar que la situació es desagradable, que es sentirà malament per la mesura, que no n'hi ha per tant, i que amb calma, més endavant, en parlarem i ho solucionarem millor, que ara, simplement, no és el moment.

Si podem dir alguna cosa semblant a "ara tu tens ganes de jugar, i estaria bé que fos dissabte o diumenge perque ho podries fer, però saps que ara no pots, això et posa de mal geni i et fa sentir rabiós; ja trobarem la manera de que juguis a gust però ara cal anar a escola"...

És molt important com ens situem pacificament a la vora, acompanyant el discurs amb el cos. Intentar mai de front sino a la vora i acompanyar el discurs del cos que a la vora s'aixeca, ajuda a recollir....

Un cop sortim del pas, arriba el moment de la veritat (recuperar després la posició)...

En breu més:

TEMPS EXTRA / PARLAR / PACTAR / INCENTIVAR / HUMOR / ESPORTIVITAT RELATIVITZAR / CONNECTAR EMOTIVAMENT/ IDENTIFICAR / DISTREURE / DISTÀNCIA ...

dimarts, 10 de novembre del 2015

Tàctiques (a) per afrontar El mal geni (2)

El mal geni sol generar una espiral de malestar que ens condiciona la manera d’intervenir com a pares i de vegades pot arribar al punt d’establir uns cercles viciosos on resulta complicat sortir.

Quines tàctiques podem fer servir per sortir del cercle viciós per generar una dinàmica virtuosa?

RECUPERAR LA INICIATIVA
 
En aquestes situacions cal un lideratge clar per part dels pares amb vista a poder donar un tomb a la situació.

A voltes als pares ens costa molt prendre la iniciativa perquè no sabem ben bé cap on anar, dubtem, no sóm ferms, ens identifiquem amb el malestar dels fills, ens atabalem pel conflicte que tenim al davant...

Però sense una iniciativa, difícilment podem sortir-ne.

Hi ha dos moments.

Un primer moment per resoldre la situació (concreta) d’empipament i mal geni i una segon moment on intentarem donar un tomb a la situació (general).


ENTENDRE LA SITUACIÓ

De vegades donem voltes i la solució la tenim ben al davant.

Situació 1:
El Pere es lleva amb ganes de jugar i munta la desfilada dels clics tant si com no. El pare, sovint, hi juga una estona ja que esta ben poc per casa. El temps va passant i cal marxar cap al cole. Al començar el simpàtic ritual de recollir - plantejat de la manera més creativa i divertida- , en Pere s’enfada, fa morros i lia una de ca l’ample.

Problema immediat:   recollir
                                   afrontar el bloqueig del fill
                                   gestionar el mal humor del fill (i propi)

Problema de fons:      manca de temps per jugar (i per jugar amb el pare)

Si entenem la situació, podrem començar a construir la solució.

Situació 2:
La Maria estava malalta a casa un parell de dies. A la tarda la mare se l’ha endut a buscar a la seva germana petita. A l’hora de sortir, entre romanços i cançons, sortim tard de casa, i un cop al carrer va encantada jugant a fer recorreguts que ens fan perdre el temps. Al final li dic que ens hem de donar pressa i que deixi de donar la volta. Aleshores s’enfada, es tira al terra plorant i diu que està molt cansada.

Problema immediat:   -     
Problema de fons:     
-

Aneu pensant en la segona situació i en les vies de construir la solució

En breu més:
TEMPS EXTRA / PARLAR / PACTAR / INCENTIVAR / HUMOR / ESPORTIVITAT RELATIVITZAR / CONNECTAR EMOTIVAMENT/ IDENTIFICAR / DISTREURE / DISTÀNCIA ...

dimecres, 4 de novembre del 2015

El mal geni (1)

 
El passat dimarts dia 3 de novembre, 42 mares i pares, varem participar en el taller sobre el mal geni.

El mal geni expressa un malestar.
Aquest malestar no és negatiu, tan sol és negatiu si no el sabem canalitzar.

El mal geni sol aparèixer en situacions de frustració, on les coses que es pretenen no poden fer-se o s’han d’interrompre.

La vida ens situa a tots, en diferents moments i circumstàncies, enfront de situacions que ens frustren, i que no ens permeten avançar com voldríem.

Abordar el mal geni serà, a més, una bona ocasió per ensenyar a gestionar la frustració i la impotència i el malestar que generen.

Per tant, que les nostres filles i els nostres fill es frustrin te més de positiu que de negatiu, perquè obre un camí de creiexement del tot imprescindible en qualsevol societat.

A voltes fugim de les situacions que puguin frustrar els nostres fills, massa sovint  pretenem que tot sigui bonic i preciós. Que res els faci mal.

Es evident que hem de buscar el bo i millor, però el bo i millor és la realitat en totes i cadascuna de les seves facetes. Hem d’aspirar a ser adaptatius al màxim de circumstàncies possibles.

Per tant benvinguts al mal geni.

La primera cosa que varem constatar és que el mal geni genera molta reactivitat negativa per part nostra, i es sol donar –gens casualment- en situacions encotillades on no tenim tot el temps del món per fer-ne una gestió que ens satisfaci.

Tenir-ho en compte és important per no ser enduts per la mala gaita, i per la incertesa i inseguretat del moment, per la impotència...


Properament més entrades amb el resum i pistes d’actuació... COMPTEM AMB ELS VVOSTRES COMENTARIS I APORTACIONS!!!