dimarts, 17 de novembre de 2015

Tàctiques (b) per afrontar El mal geni (3)

El mal geni, més enllà d’una rabieta o pataleta momentanis –i inevitables!-, suposa un estat més permanent de distància i desavinença, de frustració per part de l’infant. Una frustració que en no canalitzar-se adequadament no resol la situació sinó que l’enquista.

Recuperar la iniciativa ens dona moltes possibilitats ja que podem deixar de ser reactius, es dir que només reaccionem al problema, que enem darrera del que passa sense gaire possibilitat de reconduir.
Recuperar la iniciativa ens permet ser proactius, es a dir, intentar anar un pas per davant i promoure un seguit d’accions que ens permetran donar un gir a la situació on es puguin gestionar millor tot, incloses les frustracions .

Les situacions plantejades, a partir dels exemples dels pares, indiquen que hi ha un moment concret a resoldre i un problema de fons a reconvertir en millor.

Si observem en concret les situacions heu pogut veure que no és tan complicat veure on és el problema. Si pensem una mica anirem trobant solucions.

Per exemple, en el primer cas, es tractava de que el fill no acaba de trobar els moments de joc i més concretament els moments de joc compartit amb el pare.

Si sortim del pas i pensem una mica, podrem trobar i per tant oferir espais que potser no hem sabut fer sortir de manera espontània o, si ho hem fet, no hem sabut trobar una mínima continuïtat.

Certament hi ha una remissió espontània del mal geni quan donem resposta a els problemes de fons que manifesta.

Quan es disposa d’espais comuns els canals de comunicació es tornen fluids, primer perquè la proximitat emocional ho afavoreix (i calma) i segon, compartir plegats un joc, un passeig, un conte (o el que sigui) és ja una comunicació –i d’alt valor-. EN aquest context el diàleg i l’expressió es veuen molt afavorits, en la majoria de casos broten de manera espontània.

Davant d’una situació, primer cal SORTIR DEL PAS


Sortir del pas és donar resposta a les necessitats del context (per exempa: conseguir anar a escola i no arribar tard !, en el cas explicat) i engolir –sortir del pas- el “pollastre” que hi ha muntat allà al mig.

Sortir del pas és relativament senzill, tot i que no és exempt de conflicte.

Hi ha moltes maneres, potser tantes com persones.
Serà important, en aquests casos,
1.-        Aconseguir l’objectiu contextual (arribar a l’escola)
2.-        Tenir cura de la “ferida” que ocasionarà “passar per sobre”
3.-        Recuperar després la posició

Per aconseguir l’objectiu és molt important mostrar molta determinació amb el que plantegem. No és el moment de gran explicacions ni d’assemblees, és el moment d’actuar per desbloquejar la situació.

A quin punt arribarem? Cal manifestar clarament la posició, intentar ser raonables de manera determinada i aplicar els mitjans proporcionalment a la resistència.
Hem de fer us de tots els recursos que no portin a l’enfrontament directe, però no ens hem d’arronsar si ens posen ineludiblement en aquesta posició.

Sempre hem de manifestar que la situació es desagradable, que es sentirà malament per la mesura, que no n'hi ha per tant, i que amb calma, més endavant, en parlarem i ho solucionarem millor, que ara, simplement, no és el moment.

Si podem dir alguna cosa semblant a "ara tu tens ganes de jugar, i estaria bé que fos dissabte o diumenge perque ho podries fer, però saps que ara no pots, això et posa de mal geni i et fa sentir rabiós; ja trobarem la manera de que juguis a gust però ara cal anar a escola"...

És molt important com ens situem pacificament a la vora, acompanyant el discurs amb el cos. Intentar mai de front sino a la vora i acompanyar el discurs del cos que a la vora s'aixeca, ajuda a recollir....

Un cop sortim del pas, arriba el moment de la veritat (recuperar després la posició)...

En breu més:

TEMPS EXTRA / PARLAR / PACTAR / INCENTIVAR / HUMOR / ESPORTIVITAT RELATIVITZAR / CONNECTAR EMOTIVAMENT/ IDENTIFICAR / DISTREURE / DISTÀNCIA ...

1 comentari:

  1. Realment la determinació a l'hora de dir les coses és molt important.
    De vegades estem tan insegurs de si ho estem fent bé , que gairebé demanem les coses de genolls. Estic segura que els nens capten aquesta inseguretat amb el to de les nostres paraules.
    Determinació no vol dir amb males paraules, peró sí amb fermesa.
    Personalment em funciona força bé, (excepte a l'hora de dinar ! , ja ja) En el meu cas em funciona sovint posar-me al davant, posar les mans a les espatlles i mirant a la cara dir. prou! unes quantes vegades .No cridant, amb determinació. Aturar la situació i no permetre que la ràbia es descontroli. Fem servir aleshores la respiració, que ja hem practicat a casa amb jocs o en moments de relax. Ha après a fer respiracions profundes escoltant l'aire. Això m'ha ajudat en moltes ocasions. Inclús és perceptible com es relaxa la seva cara i les espatlles. Quan està més relaxat és capaç d'escoltar-me , i puc dir-li que parlarem desprès.
    La meva determinació l'informa de que allò ho ha de fer sí o sí.
    Aixó que explico és una cosa ràpida, vull dir que no parlo de fer una relaxació profunda, sinò de trencar la situació abans de que ja estigui molt descontrolada, ja que ja m'ho veig venir.
    Espero que us pugui ajudar en alguna ocasió. I espero que algú em pugui explicar coses que li funcionin.
    GRÀCIES

    ResponElimina